Parole, parole, parole...

I què passa amb allò que no diem? Fins a quin punt som responsables de les conseqüències que té no haver dit el què no diem? Ens exculpa el fet de no dir el què pensem? Què ens diferencia, si callem, dels qui ho diuen, sigui quina sigui la seva intenció? Quin no és el poder d'allò que no diem però que, en canvi, ressona o, més ben dit, retrona amb tanta o més potència que el què sí que diem? Quin poder li hem atorgat al llenguatge, a la parla, que el fet de renunciar-hi ens deslliura de tots els mals? Què ho fa que puguem dormir tranquils amb els nostres pensaments però no amb les nostres paraules? Tan mesquins som? Existeix allò que no diem?

Perogrullo, Confessions. 900 a. C.