domingo, 11 de octubre de 2015

Irrational man, de Woody Allen

La possibilitat que un assassinat quedi impune. La presa de consciència que això és possible, i no només que és possible sinó que és i ha estat sempre. El tema no és poc important a la filmografia del seu director: Delitos y faltas, Match Point i Irrational Man donen voltes a l'assumpte, i en tots tres casos hi sobrevola, inevitablement, Crim i càstig.
Aquest "Raskolnikov" interpretat per Joaquim Phoenix es distancia clarament, però, dels dos anteriors. I ho fa perquè el propi director pren un punt de vista distant aquest cop. Allen atorga trets paròdics als personatges, gairebé els redueix a estereotips culturals. D'aquesta manera, el focus se situa en l'espectador a qui tornen a dir a la cara que l'assassinat impune és possible.
Irrational man es desdibuixa quan Allen mira d'introduir el tema de l'atzar com a desencadenant. Tot i així, cal afegir l'última de Woody Allen a la llista de les pel·lícules de "classe mitjana" dins de la filmografia del novaiorquès.