El 1925, Virginia Woolf va publicar La senyora Dalloway, de qui molts en recordareu la primera frase: "La senyora Dalloway va dir que avui compraria les flors ella mateixa." Amb dotze paraules, sabem que està casada, pel senyora, que podria permetre's que algú anés a comprar-li les flors, que és una persona alegra i que avui és un dia especial perquè decideix anar-hi ella.
A l'escena inicial de Fat city (John Houston, 1972), durant els títols de crèdit, el protagonista, Billy Tully (Stacey Keach), es lleva a l'habitació desordenada d'un hotel de mala mort, es vesteix amb desgana i surt amb la mateixa desgana al carrer, fa un gest no se sap massa bé de què, com d'insinuar uns cops de boxa, fa mitja volta i se'n torna a dins. Amb tan poc, sabem ja molt del personatge, perquè l'autor en copsa l'essència, la condensa i ens la mostra.
La primera tira de Peanuts, es va publicar el 2 d'octubre de 1950, i és una autèntica declaració d'intencions del seu autor, Charles M Shulz. En quatre vinyetes intuïm la condició de solitari d'en "Good ol' Charlie Brown" i la seva ingenuïtat, i no només això`, sinó el ventall de defectes de la societat adulta, encapçalat pel de la hipocresia i l'enveja, la ràbia cap als qui somriuen. Charlie Brown viurà aquest tipus de despreci al llarga de la seva vida gràfica. Els personatges' que són nens, de fet reflexen tota la llista caracterològica dels grans. La capacitat de Shulz per sintetitzar el que després s'allargarà durant cinquanta anys és extraordinària. En totes les tires de Charlie Brown, fins el 2000, hi reconeixerem aquest good ol' Charlie Brown de 1950 i les reaccions que genera.
Llarga vida a en Charlie!
La primera tira de Peanuts, es va publicar el 2 d'octubre de 1950, i és una autèntica declaració d'intencions del seu autor, Charles M Shulz. En quatre vinyetes intuïm la condició de solitari d'en "Good ol' Charlie Brown" i la seva ingenuïtat, i no només això`, sinó el ventall de defectes de la societat adulta, encapçalat pel de la hipocresia i l'enveja, la ràbia cap als qui somriuen. Charlie Brown viurà aquest tipus de despreci al llarga de la seva vida gràfica. Els personatges' que són nens, de fet reflexen tota la llista caracterològica dels grans. La capacitat de Shulz per sintetitzar el que després s'allargarà durant cinquanta anys és extraordinària. En totes les tires de Charlie Brown, fins el 2000, hi reconeixerem aquest good ol' Charlie Brown de 1950 i les reaccions que genera.
Llarga vida a en Charlie!
No hay comentarios:
Publicar un comentario