La tensió del fil

Tal i com ella mateixa va explicar, Sílvia Bel a la sessió d’ahir del taller participatiu Vers a vers: com batega un poema, aquesta és una activitat que en els últims temps ha dut a diverses escoles per mirar de desentranyar amb alumnes d’ESO els mecanismes interns que fan que els mots esdevinguin, com deia Maragall, “paraula viva”.

Enguany, el TNC ha decidit muntar l’espectacle (perquè també ho és un espectacle) a la Sala Tallers. L’actriu barcelonina fa seva la definició que alguna vegada va escriure Joan Fuster i que convenia que la poesia és un joc de mots, i aborda el diàleg amb els adolescents amb to juganer, però en cap cas frívol. Vers a vers és un taller sobre poesia (que el TNC emmarca en l’Any Vinyoli), que es vertebra a partir de la recitació d’Aplec, el poema que el també barceloní Joan Vinyoli va incloure dins el recull de poemes Vent d’aram que el poeta va escriure entre els anys 1955 i 1960. Sílvia Bel ens explica la diferència entre recitar i declamar: l’èmfasi, el valor de les pauses, l’expressivitat… la interpretació. Perquè deia abans que Vers a vers també és un espectacle, i també és un taller sobre el teatre. Al començament del taller/espectacle, la Sílvia descriu, fins i tot dibuixa a l’aire, el fil invisible que viatja de l’escenari a la platea i que els actors i les actrius, juntament, amb els espectadors han de tibar per tal que aflori allò que anomenem la màgia del teatre.

De seguida vaig pensar en dos personatges de la creadora del taller: la seva Natàlia Petrovna d’Un mes al camp (dirigida per Josep Maria Mestres al TNC a 2011) i la seva Anna de Vells temps (dirigida per Sergi Belbel dins de la programació d’aquest últim Grec, a la Sala Beckett). L’estrebada del fil em va retrotreure la feblesa de Natàlia, la veritat de la seva por; i també en l’aplom de l’Anna de Pinter, la facilitat amb que ens sumeix en una ficció. Perquè Sílvia Bel tiba el fil i ens anima a tots a tibar-lo, i se’n surt, i li ho agraïm, perquè dir la poesia no és quelcom trivial, és assumir la responsabilitat de pronunciar mots carregats d’emoció com si fossin acabats de néixer.

L’objectiu del taller consisteix a transmetre la palpitació interna del poema, a fer perdre la por a acostar-s’hi als poemes, a sentir-los i a dir-los. Enric Casasses diu sobre Vinyoli: “En els seus poemes, tan plens de sentiment, no hi ha mai sentimentalisme.” Tampoc a Vers a vers, ni en Sílvia Bel.