Aprenc jo? Jo ensenyo? Què he d’ensenyar? I sobretot, què no
he d’ensenyar? Els alumnes són conscients que aprenen quan aprenen? ¿L’encerto
sovint quan decideixo que un alumne/a no s’ha esforçat prou? Ho saben que jo no
ho sé tot? ¿M’ho noten que dubto? I si és així, ¿creuen que m’incomoda? ¿Algú
els ha dit que ningú m’ha ensenyat a fer de professor? Ho dono tot cada dia?
¿Aquella nena de la dreta ha de saber combinar els pronoms febles? Sóc
vocacional? M’explico? Explico? Què vénen a fer-hi a l’escola? S’ho pregunten
això els pares? ¿Els adverteixo que la vida és dura? Ja ho saben? Ho sé jo que
ho saben alguns? La tinc sempre present la meva fal·libilitat? Sóc just? L’he
llegit prou Ausiàs March? ¿Els miro malament? Em penso que els conec? ¿Ja ho
veuen que de vegades desconnecto? Els ho dic que tinc un mal dia quan el tinc? ¿Els ho he explicat prou bé que poden aprendre molt més dels seus companys/es
que de mi? ¿Escullo el camí fàcil? Aquell dia, ¿vaig ser prou honest? L’aconsello
a aquell nen? ¿Truco els pares? Truco els avis per parlar dels pares? Qui
m’ajuda a mi? Què saben ja? ¿Quantes coses saben que jo no sé? I això és
important? ¿Senten el que sentia jo quan era alumne, a les classes? És un signe
de feblesa demanar perdó a un alumne? ¿Ho interpreten així? M’ho puc permetre?
Se’m girarà en contra? ¿Crec que aprenc cada dia? Demà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario