Les passes a l'ombra
Vesteixo la nina que lluu
gens ingènua, i en tinc cura
perquè és el què cal. És així, dona?
Te m'atanço delicat i et rebrego
la faldilla, i ho faig per bé, i amb
fulles a la boca que mig obres
per l'eternitat. Les passes a l'ombra
són invisibles, els arbres, el tronc,
la resina i la sensualitat.
M'abraono sobre part de mi
quan m'assola cobejança de
records no atemperats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario